Lluís Solanes
(octubre 2012)
Lluís Solanes i Poch (Barcelona, 1937). Llicenciat en filologia i lingüística romànica per la Universitat de Göteborg (Suècia), va cursar estudis de doctorat, llevat de la defensa de la tesi, i d’estudis complementaris de literatures romàniques i de pedagogia en la mateixa universitat.
En els anys cinquanta va fer d’agent d’assegurances i d’administrador d’immobles. A l’inici dels seixanta va ser cap de vendes d’una editorial i distribuïdora de llibres. A Suècia, també durant els anys seixanta, va treballar en el sector forestal i a la fàbrica Volvo en la cadena de muntatge i en el taller especialitzat d’adaptació de vehicles. Durant els anys setanta i vuitanta, va exercir com a professor de suport a l’escola primària; de francès i espanyol a la secundària (1977-1978); professor de català, espanyol, francès i portuguès en cursos intensius per a executius i en classes nocturnes per a adults (1971-1988). Ha estat professor de llengua i literatura a la Facultat de Romàniques de la Universitat de Göteborg (1978-1988). De tornada a Catalunya, des de l’any 1988, va treballar a la Institució de les Lletres Catalanes, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i des del 1992 fins al 2007, any de la seva jubilació, a l’Institut d’Estadística de Catalunya.A Suècia va traduir prosa, poemes i lletres d’autors de la Nova Cançó per a la Universitat i per a Sveriges Radio, també va traduir i publicar, amb la col·laboració d’Arne Lundgren, Tjur skinnet och andra dikter (La pell de brau i altres poemes) de Salvador Espriu i Tio katalanska poeter (Deu poetes catalans). A Catalunya ha traduït més d’una trentena d’obres de Lars Norén, Anna-Greta Winberg, Selma Lagerlöf, Torgny Lindgren, Kerstin Ekman, August Strindberg, Jan Guillou, Mikael Niemi, Caterina Pascual Söderbaum, Henning Mankell, Marianne Fredriksson, Nancy Huston, Jorge M. Reverte, Nicholas Drayson, Camilla Läckberg, Jonas Jonason, Kajsa Ingemarsson, i l’antologia Poetes suecs del segle XX. La major part de les quals dels suec al català per tal de contribuir, amb el seu granet de sorra, a refermar el pont entre la cultura del seu país d’origen i la del país que tan generosament el va acollir durant vint-i-cinc anys de la seva vida; i on, amb tot el seu amor, ha deixat el seu avenir encarnat en els seus tres fills i els deu néts.
L’any 1997 va rebre Premi de l’Acadèmia Sueca per la traducció d’obres literàries al català (Svenska Akademiens tolkningspris).