tardor 2024

Editorial

Us presentem el número 38 de Visat, la revista de traducció del PEN Català, en què, com cada tardor trobareu els escrits dels finalistes del IX Premi PEN de Traducció, que van defensar les seves traduccions en un acte celebrat a la Setmana del Llibre en Català davant d’un públic que omplia un dels espais de la fira.

Tal com va anunciar Dolor Udina, presidenta del jurat, en la conferència de premsa per fer conèixer la traducció guanyadora, a partir de l’any vinent el premi rebrà el nom de Premi Montserrat Franquesa de Traducció, en honor de l’enyorada traductora, que ens va deixar ara fa ja tres anys a cinquanta-cinc anys a causa d’un càncer.

La Montserrat era professora a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, traductora del grec, del francès i de l’alemany, divulgadora de la tasca de traduir des de les pàgines de la nostra revista, que va dirigir fins que ens va deixar i, sobretot, una persona carismàtica i honesta. Considerem un encert que la direcció del PEN li reti homenatge amb el canvi de nom del premi.

Un premi que enguany ha recaigut en el traductor Pau-Joan Hernàndez per la traducció de Materials de construcció, de l’escriptora basca Eider Rodríguez, una obra que ja havia rebut mesos abans el Premi Llibreter 2024, que atorguen els professionals del sector.

En paraules del jurat, la traducció ha estat premiada per la versemblança de la veu narrativa en català i el respecte a la distància i la fredor quirúrgica de l’original, i per la sobrietat amb què ha sabut evocar i acostar-nos el món cultural i de costums del context basc.

A més, Dolors Udina va fer constar que la decisió havia estat molt difícil pel talent que s’hi presentava, per la capacitat d’adaptar-se als reptes que plantejava l’obra original i per la brillantor en les resolucions en el cas dels finalistes Joan Ferrerons (amb Llibre de sang, de Kim de l’Horizon), i Miquel Cabal (amb La glàndula d’Ícar, d’Anna Starobínets), i la lluminosa traducció que ha fet Marta Nin de Nariné Abgarian a El mar terra endins.

El número inclou també un seguit d’articles dedicats a commemorar el centenari de la mort del dramaturg Àngel Guimerà i els cent anys del naixement del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Sharon Fieldman presenta el diàleg generacional del teatre català a partir de Guimerà, i Gerard Guerra les adaptacions musicals dels seus drames.

Pel que fa a Estellés, Gianpiero Pelegi s’endinsa en la gènesi i els reptes de la traducció italiana de l’obra del poeta valencià.

Continuant amb la voluntat de donar veu a les editorials independents, que cada cop tenen un paper més important en el món del llibre, donem la paraula a Laura Baena, editora d’Edicions de 1984, amb motiu dels quaranta anys d’existència del segell.

Com ja és tradició, també trobareu l’entrevista que Nina Valls fa a un dels grans de la traducció del nostre país, el traductor de Shakespeare Salvador Oliva. Una conversa que no us deixarà indiferents.

L’últim article s’endinsa en la versió xinesa de la poesia de Gemma Gorga, a càrrec de Bai Zhimeng.

Esperem que els continguts us provin!