Ronald Polito
(abril 2011)
Ronald Polito va néixer a Juiz de Fora, ciutat de l’estat de Minas Gerais (Brasil), el 5 d’abril de 1961. Va començar a interessar-se per la llengua catalana l’any 1993, arran d’entrar en contacte amb l’obra de Joan Brossa, del qual va traduir, juntament amb Sérgio Alcides, el llibre Poemes civils (Poemas civis), que es va publicar en portuguès l’any 1998.
Paral·lelament va traduir, també amb Sérgio Alcides, l’obra Do nascimento do Menino Jesus de Ramon Llull, publicada en portuguès l’any 2001. Més tard, el 2006 va aparèixer la seva traducció del llibre de Brossa Sumari astral (Sumário astral), i el 2009 la traducció de 99 poemas, antologia amb textos de diferents treballs de l’autor, a més d’alguns poemes publicats en diversos periòdics brasilers.
L’any 2003 va conèixer Josep Domènech Ponsatí, poeta català i traductor de literatura brasilera. A partir d’aleshores, es va interessar per altres autors catalans, els quals va començar a llegir i a traduir. D’aquella època és la traducció de «Flors autèntiques» («Flores autênticas»), de Mercè Rodoreda, que forma part del llibre Viatges i flors. I del 2005 és la traducció del llibre Desdesig (Desdejo) de Narcís Comadira.
A més de traduir, ha dedicat una especial atenció a divulgar l’obra de dos poetes catalans contemporanis: Maria-Mercè Marçal, molt coneguda a Catalunya, i Carles Camps Mundó. D’aquests dos autors va traduir alguns poemes, procedents de diferents llibres, i en va fer una edició no venal que es va distribuir entre alguns poetes i crítics brasilers.
Ha estat traductor d’autors catalans com ara Quim Monzó (El perquè de tot plegat), Maria Àngels Anglada (El violí d’Auschwitz), Andreu Martín i Jaume Ribera per a grans editorials brasileres.
Ha publicat, en col·laboració amb Josep Domènech Ponsatí, les traduccions d’una extensa antologia que du per títol 12 poetas catalães (2006), així com de dues antologies, aparegudes més recentment: una de J. V Foix (2009) i una altra de Joan-Salvat Papasseit (2009).
Ha traduït també poemes i textos de Joan Maragall, Josep Carner, Salvador Espriu i Joan Ferraté, entre d’altres.
