per Sara Serrano Valenzuela

Nascut a Olost de Lluçanès l’any 1953, Rossend Arqués i Coromines és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva vinculació al món de la traducció l’ha portat a escriure sobre temàtiques diverses que relacionen Catalunya amb Itàlia, des de la recepció d’autors com ara Dante, Petrarca, Goldoni i Leopardi a la nostra literatura fins a la influència mútua dels teatres de les dues penínsules, la italiana i la ibèrica, passant per l’elaboració del primer diccionari català-italià.

Pel que fa a la traducció, a final dels anys vuitanta va publicar Ernesto d’Umberto Saba i el recull Tots els contes de Giuseppe Tomasi. Més tard es va atrevir amb la traducció d’una obra que ja en el seu país d’origen constitueix una raresa, Principis d’una ciència nova sobre la natura de les nacions (1725) de Giambattista Vico. El 1996 va publicar les Obretes morals de Giacomo Leopardi i més recentment ha traduït una obra llatina de Petrarca a l’espanyol i ha prologat i editat al català el Cançoner. Tria de sonets, traducció de Miquel Desclot.

D’entre la quantitat de tinta que ha vessat en l’estudi de la recepció literària d’alguns autors, Dante i Leopardi són potser els que ocupen una posició més privilegiada. Serveixen de precedent els articles «Traduzioni e irradiazioni ispaniche novecentesche della Commedia di Dante» o «Reescriure Dante: la Comèdia de Sagarra i de Mira», en matèria dantesca, i «Leopardi a la literatura catalana (Panorama general i nota sobre les traduccions de Josep Carner)» o «Leopardi en Costa i Llobera i M. S. Oliver», pel que fa al segon.

Ha dirigit el Diccionari català-italià / italià-català de l’Enciclopèdia Catalana, el primer entre ambdues llengües després d’un vocabulari breu de l’editorial Pòrtic. És membre, entre d’altres, del Comitè de Redacció de la revista Tenzone. Revista de la Asociación Complutense de Dantología, codirector de Quaderns d’italià i responsable de la pàgina web «La bottega di Goldoni». Ha estat coordinador del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Català i va participar en la gestació de Visat, moment en què encara era un embrió de la revista de literatura i traducció del PEN Català.

Ha estat lector de llengua catalana a la Università di Venezia durant deu anys, ha exercit de docent en diverses universitats europees (Càller, Trieste, Gènova, Université Paris-Sorbonne IV, Potsdam). Actualment imparteix classes de llengua i de literatura italianes a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’objectiu de traspassar als seus alumnes una petita part de l’estimació que sent per la cultura italiana.