Espanyol
Traductors de Espanyol
Maria Àngels Anglada (1930-1999)
Carme Arenas Noguera (1954)
Avel·lí Artís-Gener (1912-2000)
Aurora Ballester (1960)
Agustí Bartra (1908-1982)
Ursula Bedogni (1967)
Roser Berdagué (1929)
Miquel Cabal Guarro(1977)
Anna Casassas (1958)
Eduard Castanyo (1964)
Antoni Clapés (1948)
José Corredor- Matheos(1929)
Anna Cortils (1981)
Meritxell Cucurella Jorba(1973)
Miquel Desclot (1952)
Imma Estany i Morros (1965)
Gabriel Ferrater (1922-1972)
Ramon Folch i Camarasa (1926-2019)
Joaquim Gestí (1961)
Anna Gil-Bardají (1974)
José Agustín Goytisolo (1928-1999)
Orlando Guillén (1945)
Àngel Guimerà (1845-1924)
Mercè Guitart (1981)
Carme Arenas Noguera (1954)
Avel·lí Artís-Gener (1912-2000)
Aurora Ballester (1960)
Agustí Bartra (1908-1982)
Ursula Bedogni (1967)
Roser Berdagué (1929)
Miquel Cabal Guarro(1977)
Anna Casassas (1958)
Eduard Castanyo (1964)
Antoni Clapés (1948)
José Corredor- Matheos(1929)
Anna Cortils (1981)
Meritxell Cucurella Jorba(1973)
Miquel Desclot (1952)
Imma Estany i Morros (1965)
Gabriel Ferrater (1922-1972)
Ramon Folch i Camarasa (1926-2019)
Joaquim Gestí (1961)
Anna Gil-Bardají (1974)
José Agustín Goytisolo (1928-1999)
Orlando Guillén (1945)
Àngel Guimerà (1845-1924)
Mercè Guitart (1981)
Albert Jané (1930)
Maria Llopis Freixas(1962)
Xavier Lloveras (1960)
Marta Marfany (1973)
Jesús Moncada (1941-2005)
Quim Monzó (1952)
Anna Murià (1904-2002)
Marta Nin (1971)
Maria Antònia Oliver (1946)
Josep Palau i Fabre(1917-2008)
Francesc Parcerisas (1944)
Marta Pera Cucurell(1959)
Jaume C. Pons Alorda(1984)
Artur Quintana (1936)
Gabriel Sampol (1967)
Encarna Sant-Celoni (1959)
Alfred Sargatal (1948)
Simone Sari (1978)
Manuel de Seabra (1932-2017)
Lluís Solanes (1937)
Enric Sòria (1958)
Lluís Maria Todó (1950)
Tina Vallès (1976)
Monika Zgustova (1957)
Maria Llopis Freixas(1962)
Xavier Lloveras (1960)
Marta Marfany (1973)
Jesús Moncada (1941-2005)
Quim Monzó (1952)
Anna Murià (1904-2002)
Marta Nin (1971)
Maria Antònia Oliver (1946)
Josep Palau i Fabre(1917-2008)
Francesc Parcerisas (1944)
Marta Pera Cucurell(1959)
Jaume C. Pons Alorda(1984)
Artur Quintana (1936)
Gabriel Sampol (1967)
Encarna Sant-Celoni (1959)
Alfred Sargatal (1948)
Simone Sari (1978)
Manuel de Seabra (1932-2017)
Lluís Solanes (1937)
Enric Sòria (1958)
Lluís Maria Todó (1950)
Tina Vallès (1976)
Monika Zgustova (1957)
Obriu l'article
La traducció del castellà al català al segle XX. Esbós d’una història accidentada
Montserrat Bacardí
De ben segur, a més d’un lector, en llegir el títol d’aquest escrit, li ve una pregunta al cap: per què cal traduir, del castellà al català, si tots els catalans entenem les dues llengües? A l’inrevés, és clar que té sentit, l’operació, atès que un segovià o un malagueny corrents no poden llegir Camí de sirga. Però, nosaltres, bé podem copsar les subtileses més recòndites de qualsevol text escrit en castellà. La llengua original, o de partida, ens resulta diàfana, transparent. Així doncs, la raó primera de la traducció, la intel·ligibilitat, no es dóna en el sentit castellà-català.
La traducció del català al castellà una tradició aleatòria
Montserrat Bacardí
La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.
La literatura basca més enllà dels tòpics i dels temes recurrents
Pau Joan Hernàndez
El fet que dos novel·listes bascos —Unai Elorriaga amb Un tramvia a SP i Kirmen Uribe amb Bilbao-New York-Bilbao— hagin guanyat amb pocs anys de diferència el Premio Nacional de Literatura espanyol ha contribuït a cridar l’atenció sobre aquesta literatura i qui sap si sobre el mateix País Basc (Euskal Herria) més enllà dels tòpics i dels temes recurrents.
La varietat i multiplicitat de la literatura índia
Sameer Rawal
La literatura índia és, i ha estat, tan diversa com ho és pròpiament l’Índia. A l’Índia d’avui dia hi conviuen unes quatre-centes llengües i gairebé mil dialectes, així, doncs, és fàcil d’imaginar la varietat i multiplicitat de la literatura índia.